El Palau Sant Jordi de Barcelona i el Palau Municipal d'Esports de Badalona (Av. Alfons XIII-c. Ponent),
aquest darrer obra d'Esteve Bonell Costa i Francesc Rius Camps (1989-1990), són els edificis construïts
per als Jocs Olímpics d'estiu de 1992 més celebrats per la crítica internacional. El primer ha assolit ràpidament
la condició d'emblema arquitectònic de la ciutat, al costat dels monuments històrics més significats.
Està constituït per dos edificis: el Palau Principal, amb capacitat per a 17.000 espectadors, i el Pavelló Polivalent,
de planta rectangular i amb una coberta metàl·lica plana, destinat a entrenaments. La coberta del Palau Principal,
una estructura de malla especial que conforma un dels espais més suggestius de l'arquitectura de la ciutat,
va ser construïda a nivell del terra i elevada amb un sofisticat sistema a base de gats hidràulics. Està envoltada per
un pòrtic adaptat a la topografia, la coberta ondulada del qual confereix dinamisme i lleugeresa al conjunt.
A la plaça d'accés principal es va instal·lar l'escultura Canvi, un conjunt de pilars de formigó dels quals es ramifiquen
barres d'acer inoxidable, obra de l'artista japonesa Aiko Miyawaki. Per als vestíbuls principals del palau, el pintor
J. Hernández Pijoan va realitzar dos murals titulats Flors per als campions, i A. Ràfols Casamada dos més titulats
Mar i Terra.

Text: Barcelona, Guía de Arquitectura 1929-2000, Editorial Gustavo Gili. Antoni González, Raquel Lacuesta.
Pàgina 155, fitxa 130.