El Jardí Botànic ocupa una extensió d'unes 14 hectàrees a la muntanya de Montjuïc, davant l'Anella Olímpica, en un terreny que en els últims cent anys havia estat destinat a abocador de diferents tipus de residus. És per això que es van demanar fons a la Comunitat Europea per reciclar l'antic abocador i convertir-lo en el nou Jardí Botànic de Barcelona.
Tota la realització del projecte s'ha fet seguint criteris estrictes de sostenibilitat i d'eliminació de barreres físiques.
Per construir la nova topografia s'ha utilitzat la terra de la muntanya i s'han fet servir materials reciclables i ecològics per als tancaments. Disposa d'un sistema de regatge integral que, des de l'ordinador central, activa les diferents electrovàlvules mitjançant una emissora de ràdio. Tot això, com també l'enllumenat de balisament d'emergència, assistit per energia fotovoltaica.
Evidentment, els criteris de plantació, que agrupen plantes de zones homoclimàtiques de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica, Austràlia i el Mediterrani oriental i occidental, també s'han establert de forma sostenible.
El traçat del jardí es fonamenta en qüestions botàniques i de manteniment d'ecosistemes, aplicant el criteri de convergència morfològica. Així, es pretén que esdevingui una eina d'alt valor científic, pedagògic i de lleure.
El mètode utilitzat en el projecte, amb un component ultraartificial inicial, acaba assumint la dimensió fractal pròpia de la natura i assoleix una síntesi entre l'equilibri ecològic de les plantacions i l'artificialitat que dota el territori d'infraestructura construïda.
La lògica de la intervenció es produeix en absència d'escala. Els mecanismes projectuals utilitzats són estranys a la dimensió final de les intervencions; el traç inicial i la mida no són necessaris per anar aprofundint en el projecte. És la utilització de la malla triangular la que va afaiçonant i fractalitzant el paisatge alhora que soluciona complexes demandes de drenatge, circulacions, regatge...
Així, és l'indret mateix el que proporciona les pautes de la intervenció i fa aflorar de les condicions morfològiques i topogràfiques les formes del nou paisatge.

Text: CARLES FERRATER.