Els edificis que componen l'Anella Olímpica i l'ordenació d'aquesta són el resultat d'un concurs que va ser convocat
per l'Ajuntament de Barcelona abans que, a la tardor de 1986, la ciutat aconseguís la nominació olímpica. Van ser convidats a participar-hi els arquitectes R. Moneo i F. Sáenz Oiza, V. Gregotti, A. Isozaki, F. Correa, A. Milà,
J. Margarit i C. Buxadé, R. Weidle i R. Bofill.
El jurat no va declarar vencedor absolut del concurs cap dels equips i va encarregar l'ordenació als arquitectes
F. Correa i A. Milà, que a la vegada, conjuntament amb V. Gregotti, J. Margarit i C. Buxadé, també van rebre
l'encàrrec de realitzar el projecte de l'Estadi. El Plau Sant Jordi, el gran pavelló cobert, va recaure en A. Isozaki
i el Palau de Comunicacions en R. Bofill.
El projecte s'ordena en un eix longitudinal que culmina en l'Estadi, el qual conserva part de la façana de l'antic edifici
construït per a l'Exposició Universal de 1929. A banda i banda de l'eix es disposen, a l'esquerra, la Piscina Olímpica,
que ja existia amb anterioritat, i, a la dreta, el Palau Sant Jordi. A l'altre extrem de l'eix, oposat a l'Estadi, se situa
el Palau de Comunicacions.

Text: "Arquitectura de Barcelona, Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya".