Gaudí va projectar aquesta vasta casa de renda per encàrrec del comerciant barceloní Pere Milà i Camps, a la fi de 1905, quan es trobava en el zenit de la seva carrera i estava treballant al parc Güell i a la Sagrada Família, immediatament després d'haver acabat la casa Batlló.
La façana està totalment construïda amb pedra, és estructuralment autoportant i està connectada amb la resta de l'estructura mitjançant jàsseres metàl·liques corbades. Una vegada acabada va ser repicada in situ per picapedrers per tal de deixar ben nítides les arestes i suavitzar les ondulacions.
L'originalitat de la Pedrera no es limita, tanmateix, a la façana sinó que s'estén a tot l'edifici. Tipològicament, la innovació més important que presenta amb relació a les cases de renda de l'Eixample és la supressió de l'escala de veïns, de manera que els habitatges només són accessibles amb ascensor o per les escales de servei que han estat situades tocant a les parets mitgeres. Gràcies a aquesta disposició general, Gaudí va aconseguir reunir els petits patis de ventilació que normalment se situaven al centre de la parcel·la, als dos extrems de la caixa de l'escala, en dos patis de grans dimensions. També es pot considerar innovadora, com assenyala Martinell, la situació de les cavallerisses al soterrani, al qual s'accedeix a través d'una rampa helicoidal.
La façana i la geometria interior de l'edifici es resolen estructuralment mitjançant un complex entramat de pilars i jàsseres que substitueixen els tradicionals murs de càrrega. Gaudí va proposar una planta lliure de traça poligonal irregular, amb paraments corbats, arestes romes, cels-rasos ondulats, fusteries amb llindes i entramats sinuosos. Les golfes van ser resoltes a manera de mansardes de perfil curvilini sobre les que discorre un terrat esglaonat poblat de xemeneies fantasmagòriques.

Text: Basat en Arquitectura de Barcelona, de Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Xavier Pouplana. Editat per la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.