En aquesta obra Gaudí va fer front al problema de la reforma de les façanes, l'escala i el pis principal d'una casa entre mitgeres, la construcció típica de l'Eixample.
La façana principal arrenca de les formes d'un ondulant barroquisme, preludi de la Pedrera, per resoldre un joc de balcons i tribunes que, com una pell llisa i esquinçada, destrueix tot límit entre exterior i interior. La sinuosa forma del coronament tracta de conjugar aquesta façana amb la preexistent casa Amatller, de Puig i Cadafalch, per mitjà d'unes mansardes de gran interès constructiu.
La ruptura del pla de la façana és emfasitzada per una policromia brillant, resultat de la col·laboració de Gaudí amb Jujol.
A l'interior, el pati per on puja l'escala fins al terrat es va reduint de dimensions alhora que la superfície de les obertures disminueix i els paraments es recobreixen amb ceràmiques blanques i blaves d'intensitat creixent, tot això per raó directa de la llum. Aquest plantejament conceptual i plàstic s'eleva fins a la terrassa, on es desborda en una apoteosi de formes policromes amb les quals s'han resolt les xemeneies i les caixes d'escala.
La decoració interior és original de Gaudí i es conserva, en general, escrupulosament. Cal destacar-ne especialment la de la planta noble.

Text: Arquitectura de Barcelona, deJosep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Xavier Pouplana.
Editat por la Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.