El Pavelló de la Mar Bella és una construcció aïllada, situada a l'extrem nord-est del parc del Poblenou, amb la qual es va iniciar la sèrie d'equipaments i instal·lacions que ara configuren el sector marítim de la ciutat, anomenat Parc del Mar. La instal·lació, utilitzada inicialment com a seu de les competicions de badminton dels Jocs Olímpics de 1992, havia de tenir capacitat per a 4.000 espectadors i acollir els espais de servei necessaris per a l'esdeveniment. Posteriorment es va convertir en un centre esportiu i cultural, compost per quatre pistes poliesportives, seients per a 1.000 espectadors, vestidors i serveis (tant propis com per a la pista d'atletisme annexa), biblioteca, sala de conferències, sala d'exposicions i dependències de l'arxiu històric del Poblenou.
A partir d'aquestes premisses, les característiques de l'indret, la singularitat de la posició i la complexitat del programa a desenvolupar, es va iniciar el projecte. Reduir en la mesura del possible l'impacte del volum en el lloc, possibilitar que uns usos molt diferenciats i canviants configurin coherentment un únic edifici, permetre una certa transparència en un contenidor suposadament opac per percebre l'entorn, referir la seva posició a l'ordre de la trama urbana pròxima i reforçar el paper de l'estructura com a determinant de la forma, reduint aquesta als mínims elements, van ser els principals aspectes a considerar en el projecte.
L'edifici es configura mitjançant un volum principal que cobreix la sala poliesportiva i la zona de públic, i un basament perimetral on es desenvolupen el centre cultural i els espais de servei complementaris. El basament queda semienterrat respecte al terreny circumdant, de manera que una part de la superfície edificada no es fa aparent i es redueix l'altura visible de l'edifici.
El volum principal es resol mitjançant la successió, cada 3,75 m, d'uns diagrames o quadernes de 50 m de llum, formats per cintres metàl·liques i pantalles de formigó, que es cobreixen mitjançant una coberta invertida lleugera.
Els espais entre pantalles es tanquen a la cara interior amb plans de vidre practicable a la part inferior i amb plans de planxes metàl·liques perforades a l'exterior, que deixen lliure una altura de 2,50 m respecte al basament, de manera que s'evita l'entrada directa de llum solar i es permeten diferents graus de transparència des de l'interior
i l'exterior. Les pantalles traspassen el basament i creen, en els casos necessaris, un pati d'il·luminació i ventilació per als espais interiors.
Les testeres es tanquen mitjançant un gran pla format per panells de fusta laminada d'alta densitat entre les pantalles de formigó i alliberen una franja de vidre entre aquest i el basament.
En el del sud-oest, tocant a la pista d'atletisme, se situa l'accés principal de l'edifici. Les dues primeres crugies es dediquen a vestíbul general del públic, l'àrea d'administració i els accessos de les diferents parts de l'edifici.
El centre cultural se situa a la zona nord-est del basament. S'obre cap a un gran pati semienterrat des d'on es produeixen els accessos i els espais per a activitats exteriors. El pati està presidit pel cub de la sala d'exposicions, que es recolza a la cara superior del basament i al mur de tancament del recinte, de manera que el divideix en dues parts alhora que permet veure'l totalment.
Sota les grades d'aquesta part del basament, una franja contínua de magatzems per a material esportiu separa el centre cultural i la sala principal i, a més, actua com a barrera acústica entre les dues parts.
L'àrea de serveis esportius, que es troba a la part sud-oest del basament, s'organitza mitjançant un passadís comú que separa el bloc de serveis del pavelló (vestidors generals, infermeria, magatzems) del bloc de serveis de la pista d'atletisme (vestidor, gimnàs, instal·lacions). A la part pròxima a l'accés de la pista exterior se situen els magatzems, els lavabos per al públic i la zona de control i personal.

Text: ALBERT VIAPLANA ,arquitecte.